Els convenis contra la doble imposició són tractats internacionals ratificats entre dos països que contenen, entre d’altres aspectes, un llistat de mesures per evitar casos de doble imposició per a residents, empreses i altres agents econòmics que exerceixen la seva activitat en ambdós països.
La necessitat d’Andorra de comptar amb convenis fiscals de doble imposició
Dins d’un context internacional cada vegada més for en les relacions econòmiques a nivell mundial, les diferents administracions fiscal estan treballant per establir mesures per evitar casos de doble imposició d’agents que exerceixen activitats a escala internacional.
Aquestes mesures poden ser preses de una mantera unilateral per un país. En aquest cas, seran aplicades a les deduccions fiscals de situacions de doble imposició. Tot i així, davant la insuficiència d’aquestes últimes per resoldre els problemes de doble tributació, és possible que aquestes mesures siguin preses igualment de manera bilateral. Els convenis contra la doble imposició formen part d’aquestes mesures bilaterals, les quals pretenen aclarir i unificar situacions fiscals de contribuents que exerceixen activitats econòmiques en països estrangers.
El procés: els convenis fiscals amb Andorra fins avui
Andorra està en camí de signar convenis fiscals amb diversos països d’Europa com Lituània, Bèlgica i Suïssa, i també amb alguns països del Mitjà Orient. Els convenis fiscals per a evitar la doble imposició ja han estat signats i ratificats amb les veïnes França i Espanya, així com Portugal. Andorra ha signat un acord amb Luxemburg, Liechtenstein, Malta, Xipre, els Unió dels Emirats Àrabs – UAE, San Marino i Hongria.
Els acords signats amb França i Espanya van entrar en vigor al gener de 2016 i el conveni signat amb San Marino va entrar en vigor l’1 de gener de 2022.
El CDI amb Croàcia ha estat signat a l’octubre del 2022 i va entrar en vigor a l’octubre de 2023. De la mateixa manera, les negociacions amb altres països de la UE ja estan en curs i es van començar a explorar opcions amb Alemanya en 2020.
En el 2022 també es van signar els convenis fiscals amb República Txeca, Mònaco i Islàndia. Els CDI amb la República Txeca i el Gran Ducat de Luxemburg van entrar en vigor a l’octubre i novembre 2023 respectivament. El 12 d’octubre de 2023 es va signar el CDI amb Països Baixos i el novembre del 2023 es va signar el CDI amb Corea del Sud.
El maig del 2023, van concloure les negociacions amb Bèlgica. El 19 d’octubre de 2023 es va rubricar el text acordat amb Lituània i el gener del 2024 amb Montenegro. Aquests acords es troben pendents dels tràmits interns de cada país per a la seva futura signatura.
Fins ara, ja són 16 els CDI que porta signats Andorra.
Per què els convenis fiscals contra la doble imposició són importants per a Andorra?
Sense tractats ni convenis bilaterals per evitar la doble imposició, als residents, a les empreses i als comerços estables els seria imposada un tributació doble damunt d’una mateixa xifra de beneficis. Aquest fenomen no només afecta als residents d’un país que reben beneficis procedents d’una determinada activitats i altres ingressos generats en un altre país, sinó també a les empreses que realitzen transaccions amb empreses estrangeres, amés de totes les activitats econòmiques que tenen lloc entre diferents països de manera més genèrica.
En altre paraules, cada país compta amb les seves pròpies regles fiscals que ha de respectar, així com l’obligació de pagar un impost sobre els beneficis rebuts. Tot i així, aquest fet implica que, d’acord amb les casos comentats anteriorment, que als actors econòmics els hi serà imposat tributacions en més d’una ocasió, ja que operen en més d’un país. És per aquesta raó que apareix de manera lògica el concepte de doble imposició.
Per evitar que les empreses i residents que són actius econòmicament en més d’un país els hi siguin imposats gravàmens en dues ocasions sobre una mateixa xifra de beneficis, els estats ratifiquen en ocasions tractats o convenis fiscals per evitar el fenomen de la doble imposició.
Davant l’absència d’aquests acords, resulta molt més difícil per a les empreses instal•lar-se a Andorra i poder-hi exercir una activitat econòmica real. Així, amb l’obertura de l’alliberament de l’economia, resulta essencial per als inversors estrangers que aquests convenis siguin firmats entre Andorra i el seu país.
Andorra solia estar considerada com un paradís fiscal fins al 2009, l’any en què l’OCDE va decidir retirar el principat de la llista negra de paradisos fiscal no cooperatius. Des de llavors, s’ha iniciat a Andorra una sèrie de processos d’adaptació i harmonització amb les lleis internacionals fiscals de l’OCDE.
Amb la instauració d’un impost sobre el valor afegit, d’un impost sobre societats i d’un imposts sobre la renda de les persones físiques (IRPF), Andorra està en procés d’acanar la seva adaptació a les normes de la OCDE així com la seva harmonització amb la Comunitat Europea en general i, especialment, amb els seus veïns França i Espanya. Aquest procés ha facilitat enormement la firma de convenis contra la doble imposició entre aquests països.
Andorra, si bé en un altre moment va ser considerat un país opac tot sent considerat com un paradís fiscal, ha aconseguit que la seva transformació per convertir-se en un país que respecta les normes fiscals harmonitzades en el sí de l’OCDE, encara que mantenen una taxa d’impostos i una pressió fiscal menys elevades que en la resta d’estats que els envolten.