Els criteris de la residència fiscal a Andorra

Amb un permís de residència, una persona pot viure, de forma legal i indefinida a Andorra. Però aixó no altera automàticament la seva residència fiscal. Encara que una persona pugui residir en diferents països, només pot tenir una residència fiscal. La majoria dels països membres de l’OCDE utilitzen criteris com són els convenis de doble imposició (CDI). Andorra també utilitza aquests criteris per a determinar la residència fiscal legal de cada resident.

Són varis els factors que s’apliquen per tal de determinar una residència fiscal a Andorra. Aquí és on el CDI juga un paper important. Però, fins i tot sense l’existència d’un conveni de doble imposició, sovint s’apliquen els mateixos factors i criteris per a determinar la residència fiscal i, per tant, l’obligació tributària.

Les tres condicions més importants per poder adquirir la residència fiscal a Andorra són:

1. Romandre al Principat més de 183 dies a l’any. Una persona es considera un resident fiscal de l’Estat en el qual té un habitatge permanent a la seva disposició, on hi viu més de la meitat de l’any.
2. El nucli d’interès econòmic es trobi a Andorra.
3. La família viu al país (parella legal i fills menors). És l’anomenat nucli vivencial.

Si la persona interessada no compleix amb algún d’aquests criteris, la nacionalitat pot esser el factor que determini el país de l’obligació tributària sense restriccions Cas existeixi un conveni de doble imposició, ambdues autoritats fiscals són competents per a resoldre el conflicte. La persona interessada pot sol·licitar un certificat de residència fiscal al seu país que després determinarà amb claredat l’obligació tributària en aquest país.

Volem reforçar que l’obligació tributària pot ser una qüestió molt complexa. Per tant, recomanem encaridament una reunió amb els nostres consultors legals, així com amb els nostres assessors fiscals, per tal de trobar soluciones personalitzades.